Llistat alfabètic

S'han trobat 1974 resultats.

(ES) disipador de energía [Enginyeria civil, arquitectura i construcció]
(CA) dissipador d'energia m
(EN) energy dissipator
(ES) disipador térmico [Enginyeria electrònica, informàtica i telecomunicacions]
(CA) dissipador tèrmic m
(EN) heat sink
(ES) disipativo [Física]
(CA) dissipatiu -iva adj
(EN) dissipative
(FR) dissipatif
(ES) disjunción [Matemàtiques i estadística]
(CA) disjunció f
(EN) disjunction
(FR) disjonction
(ES) disjunto [Matemàtiques i estadística]
(CA) disjunt -a adj
(EN) disjoint
(FR) disjoint
(ES) dislocación [Física]
(CA) dislocació n f
(EN) dislocation
(FR) dislocation
(ES) dislocación [Enginyeria industrial:Enginyeria de materials]
(CA) dislocació
(EN) dislocation
(ES) dismutación [Enginyeria química]
sin. desproporción
(CA) desproporció; desproporcionació; dismutació
(EN) dismutation; disproportionation
Reacció d'oxidació reducció en què un ió o bé una molècula passa d'un estat d'oxidació intermedi a dos estats d'oxidació diferents, un de més oxidat i un altre de més reduït.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(ES) dismutarse [Enginyeria química]
sin. desproporcionarse
(CA) desproporcionar-se; dismutar-se
(EN) dismutate; disproportionate
Experimentar, un ió o una molècula, una reacció d'oxidació reducció en què aquest ió o aquesta molècula passa d'un estat d'oxidació intermedi a dos estats d'oxidació diferents, un de més oxidat i un altre de més reduït.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(ES) disociación [Enginyeria química]
(CA) dissociació
(EN) dissociation
Procés químic en el qual es produeix la ruptura d'un enllaç sense que se'n formi un de nou.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(ES) disolución [Gestió i organització d'empreses:Dret empresarial]
(CA) dissolució
(EN) dissolution; winding-up
(FR) dissolution
Desaparició d'una societat o corporació que comporta la liquidació de l'actiu i del passiu d'aquesta societat i el repartiment entre els socis del saldo que en resulti, de manera que s'extingeix la seva personalitat jurídica.#Nota: Una dissolució pot esdevenir, generalment, per voluntat dels socis o per resolució judicial.#Font de la fitxa: TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d’economia i gestió [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2025. (Diccionaris en Línia) https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/339
(ES) disolución [Enginyeria química]
(CA) dissolució
(EN) dissolution
Procés mitjançant el qual un solut es dispersa en un dissolvent i forma una solució.
Nota: El mètode emprat per a la dissolució d'una mostra depèn tant de la seva composició com del tractament al qual ha de ser sotmesa.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(ES) disolución [Energies]
(CA) dissolució f
(EN) dissolution
(FR) dissolution
Fenomen que consisteix en la dispersió d'una substància en una altra i que dona com a resultat un sistema homogeni.
(ES) disolución [Ciències de la visió]
(CA) dissolució f
(EN) solution
(ES) disolución [Enginyeria civil, arquitectura i construcció]
(CA) dissolució f
Procés pel qual es desfà el lligam o cohesió que manté unides les parts integrants d'un material.
(ES) disolución [Ciències de la Terra]
(CA) dissolució f
(EN) dissolution
(FR) dissolution
Procés pel qual una substància es dispersa en una altra substància i dona un sistema homogeni anomenat solució.
(ES) disolución [Desenvolupament humà i sostenible]
(CA) dissolució f
(ES) disolución kárstica [Enginyeria civil, arquitectura i construcció]
(CA) dissolució càrstica f
Dissolució produïda per l'acció de l'aigua sobre els materials calcaris, caracteritzada per la formació de petites cavitats a la superfície.
(ES) disolvente [Energies]
(CA) dissolvent adj
(EN) dissolvent
(FR) dissolvant
Dit dels elements capaços de contenir-ne un altre en dissolució.
(ES) disolvente [Energies]
sin. solvente
(CA) dissolvent m; solvent
(EN) dissolvent; solvent
(FR) dissolvant; solvant
Component d'una solució que conté el solut en dispersió.